Sempre un dels grans dilemes a l'hora de fer una instal·lació de Linux és l'elecció de amb quin sistema de fitxers formatar les particions. Que si uns pensen que ext3 és la millor opció, altres són més fans de ReiserFS i a altres els hi agrada més XFS. I també tenim al pobre JFS, que tot i que sembla que no li agrada a tanta gent com els altres, tampoc es queda enrere en prestacions. I és que al cap i a la fi tots quatre ofereixen prestacions similars. Tots són sistemes de fitxers amb journalism i potser en algunes coses algun va millor que un altra, però en un altra serà al revés. Mira que he mirat comparatives, però mai he vist cap en que un destaqués clarament per sobre dels altres.
Aquests quatre sistemes de fitxers (ext3, ReiserFS, XFS i JFS) són sistemes de fitxers ja consolidats que porten uns quants anys al kernel de Linux. Però ara sembla que n'haurem d'afegir un parell més a la família, l'ext4 i el Btrfs. Algun d'aquests aconseguirà alçar-se com a clar guanyador?
L'ext4 és la següent evolució dels ext, els originaris de Linux. Ja porta uns quants anys en desenvolupament i va ser marcat com a estable al kernel 2.6.28 (tot i que últimament algunes persones han tingut algun problema amb ell). L'objectiu principal de la seva creació era trencar la barrera dels 16TB que té l'ext3. L'ext4 la situa en 1EB. A més a més també afegeix alguna característica nova, com els extends (permetre grans blocs d'informació continuada per evitar la fragmentació), que ja tenien altres sistemes de fitxers com XFS. Estarà com a opció a escollir en l'instal·lador de la Jaunty.
El Btrfs (o Butter FS) és un sistema de fitxers que està desenvolupant Oracle i que agafa gran part de les idees del ZFS, com multiple devices, snapshops, checksums, etc... Va neixer com a reacció a aquest, ja que per motius de llicencies, ara per ara no és possible de tenir ZFS al kernel de Linux. Btrfs es va afegir al kernel 2.6.29 com a experimental, i encara no se sap quan hi haurà la versió final, tot i que estava prevista per finals del any passat.
Si hagues de quedarme amb un dels dos escolliria clarament Btrfs. Btrfs és clarament l'evolució cap al futur que va començar amb ZFS, del que lamentablement no podrem gaudir de tenir-lo al kernel de Linux de moment, mentre que ext4 és només una actualització d'ext3 per posar-lo al dia. Coses que per exemple XFS ja tenia des de fa anys.
diumenge, de març 29, 2009
Noves tecnologies de Linux: ext4 i Btrfs
dissabte, de març 28, 2009
TX-1501
divendres, de març 27, 2009
K-ON! i novetats anime primavera 2009
Després de la inesperada versió televisiva de Munto, ara ens porten K-ON!, un anime provinent del manga 4-koma del mateix nom. Una comèdia musical que sembla que serà molt divertida. I a més a més amb el segell de qualitat que representa KyoAni en l'animació. El primer capítol, el 2 d'abril.
Encara que K-ON! serà segurament l'únic anime que segueixi al dia no és l'única novetat important. També tindrem la nova i esperada (o inesperada) temporada de Fullmetal Alchemist, que promet continuar la història original del manga. Més anime, que mirant per sobre sembla interessant, tenim: Shagri-La, Phantom ~Requiem for the Phantom~, Saki, Hatsukoi Gentei, Asura Cryin' o la segona temporada de Hayate no Gotoku (Encara he de veure la primera...). A més a més tindrem més OVA's de Higurashi i d'Ichigo Mashimaro.
Ja ho veieu, aquesta primavera també ve ben carregadeta :P
PD: Se m'oblidava, també faran Dragon Ball Kai, que és una versió de Dragon Ball Z en alta definició, amb nou opening i ending, nou so, animació reeditada i menys capítols, la reòstia, hahaha.
dimecres, de març 25, 2009
Vuitena novel·la de Haruhi acabada!
Doncs sí, un altre novel·la de Suzumiya Haruhi acabada. És que el tren dona molt de sí, hehehe. I ja la vuitena, la que de moment és la penúltima de la saga. Espero que això canvii d'aquí a poc.
Titulada Suzumiya Haruhi no Fungai (La indignació de Haruhi Suzumiya), consta de dues històries "curtes" (si 100 pàgines aprox. es pot considerar curta) tot i que en algun apunt anterior havia dit que n'era una de llarga :P. Doncs no, són dues i ben diferenciades.
A la primera tenim la reaparició estel·lar d'un antic personatge (que segons el meu parer ja tardava a reaparèixer) i a la segona tenim un nou client per a la Brigada SOS. No us dic res més, que és més divertit que us ho llegiu.
La següent, la novena novel·la es de moment l'ultima editada i aquesta sí que és una única història llarga. Espero que sigui molt interessant :P.
diumenge, de març 22, 2009
Noves tecnologies de Linux: Kernel Mode-Setting
Ja des de fa temps que em ronda pel cap fer una serie d'apunts sobre una serie de novetats que hi ha últimament al món de Linux o que hi haurà d'aquí a poc. I avui m'he animat a començar. I per començar, un dels plats forts que tindrà la Karmic Koala (ja que no han volgut incloure el kernel 2.6.29 en la Jaunty), l'anomenat Kernel Mode-Setting (KMS).
El KMS és, simplement, la implementació al kernel de Linux dels canvis de mode del monitor. Fins ara, el kernel entrava en un mode estàndard (diria que el que li deixa la bios) i és el servidor d'X el que s'encarrega de canviar de mode al iniciar-se (si es que li cal). Amb el KMS, el kernel pot canviar directament el mode del monitor sense la necessitat de passar pel servidor d'X.
I que ens pot aportar això? Doncs la primera aportació serà a l'hora d'iniciar el sistema. L'objectiu és que el kernel canvii el més aviat possible al millor mode de pantalla pel monitor (resolució del monitor i alta gama de colors) i així aconseguir una transició suau al iniciar, evitant els parpellejos que provoca el canvi de mode al iniciar el servidor d'X. Evidentment més resolució de pantalla i més colors durant l'arrencada també es poden aprofitar per millorar l'splash d'inici. I per això a la Karmik direm adéu a l'antic Usplash per substituir-lo pel Plymouth, que aprofita els avantatges del KMS. Aquí el podeu veure en acció:
Com podeu veure, amb el KMS, la transició fins al gdm es pot fer d'una manera molt suau, sense els canvis bruscos que provoca que el servidor d'X hagi de canviar de mode i així tenir una arrencada molt més elegant.
Però això no és tot. Altres coses que permet el KMS és també una transició més rapida i suau entre els diferents terminals que no tenen el servidor d'X inicial i el que sí. Aquí teniu exemples del abans i el després. I també serà possible aprofitar el KMS per mostrar les petades del kernel amb missatges gràfics, al estil del MacOS X. Que no es digui que Linux no sap petar amb estil!
diumenge, de març 15, 2009
Caustic i Ray Tracing en temps real
Si us esteu preguntant que coi és Ray Tracing ja hauríeu de saber que existeix una cosa anomenada wikipedia on explica les coses molt bé. Com a resum dir que és un algorisme de renderització amb il·luminació global (hala, igual que abans, no?), que ens pot proporcionar un major realisme i qualitat d'imatge que l'utilitzat actualment, la rasterització. En resum 3D més realista. També dir que normalment com a Ray Tracing a l'hora de parlar es sol utilitzar gairebé com a sinònim d'algorisme d'il·luminació global. Així a més a més de tots els tipus de Ray Tracing s'inclou en el terme altres algorismes com Radiosity o Ambient Occlusion, encara que no sigui correcte. Si ja heu entrat a la wikipedia haureu vist l'espectacularitat de les imatges que es poden aconseguir, que són fruit de la combinació de diferents algorismes d'il·luminació global i no únicament de Ray Tracing clàssic.
Bé, ja he explicat més del que volia. Anem al tema. Sembla que els senyors de Caustic tenen una tarja capaç d'aconseguir renderitzats amb Ray Tracing 20 cops més ràpid que els que pot aconseguir un PC modern. És un bon primer pas però diria que encara lluny del temps real que diuen. Això sí, també diuen que per l'any que ve, podran fer-ho 200 vegades més ràpid. Això si que ja començaria a ser interessant. S'haurà de veure com evoluciona la cosa, per que de moment l'únic que em vist d'aquesta tarja és el bonic renderitzat amb Ray Tracing que us he posat. I un altra cosa, els de Phoronix els han preguntat i sembla que donaran suport a Linux.
dimarts, de març 10, 2009
Setena novel·la de Haruhi acabada!
Doncs després de la pausa del Nadal, i amb la tornada dels viatges diaris cap a Barcelona, havien de continuar caient novel·les de Suzumiya Haruhi. Aquest cop la setena, titulada Suzumiya Haruhi no Inbou (Les conspiracions de Haruhi Suzumiya) i, amb quasi 300 pàgines, la més llarga de tota la serie.
Després de que les anteriors hagin sigut recopilacions d'històries curtes, aquí tornem a tenir una novel·la llarga. Força interessant, mantenint intrigues fins al final i amb sorpreses fins a l'epíleg, però potser no tant intensa com la quarta (És que aquella serà insuperable).
La propera, la vuitena, també és una única historia llarga i ha començat molt interessant.
dilluns, de març 09, 2009
Japonès 2 i 3 i petits comentaris
Bona nit gent! Feia dies que no actualitzava, així que ja tocava fer un apunt (sobre això també parlaré). Però comencem pel principi, les ultimes setmanes he estat força enfeinat, sobretot amb el cursos de japonès (Sí, ja tinc japonès 2 i 3 del CEO, quin nivell!) i a més també estic patint problemes tècnics amb l'ADSL (desgraciats de ya.com) i per això no he pogut escriure res.
Sobre els cursos de japonès comentar que m'ho vaig passar genial, millor que a japonès 1, m'agrada més aquest professor. Em va fer força pena que s'acabés :(. A veure si a l'estiu m'apunto al 4 només apte per a màsters, hehehe, si es que hi han places...
De ya.com passo de comentar res.
I també el que m'agradaria comentar és sobre algunes ultimes noves paraules del català. Ja vaig conèixer amb tristesa que el terme oficial per anomenar aquesta cosa que jo escric i algú potser llegeix (tot el conjunt) és bloc i no blog com en la resta de llengües del món. I sincerament no entenc perquè. De totes formes, el meu bloc seguirà sent el blog del redox amb g per que jo uso el terme anglès XP. Però sembla que no tenien prou amb això, si no que ja fa uns dies, gràcies a un apunt al bloc (crec que no m'acostumaré mai) del gran mestre RainCT, vaig saber que l'entitat bàsica d'un bloc no és l'entrada com jo coneixia de tota la vida (en anglès és entry) si no que és l'apunt... en fi, també sense comentaris. I aquí sí que entrada era el terme únic i àmpliament utilitzat. No sé quina déu ser la raó d'adoptar apunt (i segurament em costarà molt d'acostumar-me).
Bé, doncs vagi bé i fins un altra (d'aquí a poquet, espero)