Ja des de fa temps que em ronda pel cap fer una serie d'apunts sobre una serie de novetats que hi ha últimament al món de Linux o que hi haurà d'aquí a poc. I avui m'he animat a començar. I per començar, un dels plats forts que tindrà la Karmic Koala (ja que no han volgut incloure el kernel 2.6.29 en la Jaunty), l'anomenat Kernel Mode-Setting (KMS).
El KMS és, simplement, la implementació al kernel de Linux dels canvis de mode del monitor. Fins ara, el kernel entrava en un mode estàndard (diria que el que li deixa la bios) i és el servidor d'X el que s'encarrega de canviar de mode al iniciar-se (si es que li cal). Amb el KMS, el kernel pot canviar directament el mode del monitor sense la necessitat de passar pel servidor d'X.
I que ens pot aportar això? Doncs la primera aportació serà a l'hora d'iniciar el sistema. L'objectiu és que el kernel canvii el més aviat possible al millor mode de pantalla pel monitor (resolució del monitor i alta gama de colors) i així aconseguir una transició suau al iniciar, evitant els parpellejos que provoca el canvi de mode al iniciar el servidor d'X. Evidentment més resolució de pantalla i més colors durant l'arrencada també es poden aprofitar per millorar l'splash d'inici. I per això a la Karmik direm adéu a l'antic Usplash per substituir-lo pel Plymouth, que aprofita els avantatges del KMS. Aquí el podeu veure en acció:
Com podeu veure, amb el KMS, la transició fins al gdm es pot fer d'una manera molt suau, sense els canvis bruscos que provoca que el servidor d'X hagi de canviar de mode i així tenir una arrencada molt més elegant.
Però això no és tot. Altres coses que permet el KMS és també una transició més rapida i suau entre els diferents terminals que no tenen el servidor d'X inicial i el que sí. Aquí teniu exemples del abans i el després. I també serà possible aprofitar el KMS per mostrar les petades del kernel amb missatges gràfics, al estil del MacOS X. Que no es digui que Linux no sap petar amb estil!
Tafaneja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada