Google Chrome, o com el poder de Google comença a espantar-me

Com tothom està parlant d'aquest nou navegador, jo no volia ser menys.

Sembla que fa un parell de dies Google va anunciar que treia un nou navegador. Aquesta notícia suposo que va agafar per sorpresa a tota entitat vivent del planeta. Tampoc li vaig fer gaire cas. Però ahir hi havia Google Chrome fins i tot a la sopa. Fins hi tot l'Avui (com a mínim en l'edició digital) i TV3 s'ha fet ressò de la notícia. Que coi passa aquí! Si només és una beta! Ni tan sols Mozilla quan treu una nova versió final del Firefox, amb les que li agrada liar, aconsegueix tot això. Llavors es quan te n'adones de que Google ja ha aconseguit el més dificil en la seva conquesta del món, el poder mediàtic. Un poder que tret de Microsoft i Apple cap altra empresa tecnològica disposa. Segurament quan surti el primer terminal amb Android passarà alguna cosa similar. I això fa por, per que s'està creant una google-dependència molt forta.

Passem ja als aspectes més tècnics. Primer de tot dir que no l'he provat per la simple raó de que no reiniciaré el PC i entraré a Windows només per provar el nou joguet de Google. Però sembla que té un parell de coses interessants, que són les diferents instàncies del navegador estan en diferents processos i el V8. Lo dels diferents processos està molt bé per que sembla que així per una pestanya no peta tot el navegador. I el V8, coi, es que aquest navegador sembla un cop de puny directe a la cara del Firefox. El V8 és el engine de JavaScript del Google Chrome. I pel que he vist fins ara, s'ha posat en primer lloc en executar-lo ràpidament. Si fa molt poquet Mozilla ens sorprenia amb l'increïble TraceMonkey, del que podrem gaudir al Firefox 3.1, amb un augment de velocitat considerable respecte qualsevol cosa vista fins ara, ara Google es situa un passet per davant. De totes formes el TraceMonkey només és un estat intermig cap l'ActionMonkey.

Utilitza WebKit com mil i un navegadors, no té extensions (de moment), interfície minimalista, poca cosa a dir respecte això. En consum de memòria, amb força carrega el Firefox segueix sent el navegador que menys memòria consumeix, però es situa força bé amb només una pestanya oberta.

Bé, ara fixem-nos amb un altra cosa. Han tingut molta pressa en dir que el seu rival a batre és l'Internet Explorer i no els altres navegadors. Si no qui coi podria entendre la cooperació amb Mozilla? Però ara reflexionem... De moment només l'han tret per Windows, però també pensen treure'l per MacOS (no Apple com diuen a TV3) i per Linux. Clar, com hi ha tants Internets Explorers a MacOS i Linux... jajaja, bé, però està bé que pensin en tots els sistemes operatius, encara que sembla que això de donar-lis el mateix tracte és un altra cosa. I a veure que fan amb la interfície gràfica a MacOS i Linux, deixaran aquesta tan Vista o faran una Aqüera per MacOS i una cutrefície per Linux? Però seguim amb la reflexió. Al món hi ha dos tipus de persones, les que saben que executen programes i les que no. Les que no saben que executen programes, el 100% utilitzarà el navegador que tenen instal·lat per defecte, el 99,9999% de les vegades l'Internet Explorer i entre les que saben que executen programes és on està el 99,999% de Firefox i un cert percentatge d'Internet Explorer entre altres navegadors. Llavors, posats a escollir, el gran mestre Amdahl ens diria que sense cap mena de dubte em d'escollir la primera opció, ja que podríem arribar a un speedup quasi infinit d'aquells que molen tant, però per desgràcia, aquest grup no es pot escollir i ens em d'aguantar amb l'altre on la gran majoria d'optimitzats seran usuaris de Firefox. Ganxo de dreta.

Poca cosa més a dir. Jo de moment em quedo amb el meu Firefox de sempre, tot i que de moment encara no hi es per Linux, quan surti no crec que el provi tampoc, ja que em fa mandra instal·lar coses noves per després desinstal·lar-les. Només un petit apunt més, que ve en forma d'estirada d'orelles per a gent de diversos blogs o webs de notícies, l'Aurora és concept art, mockups, vaporware i atenció, NO existeix ni existirà MAI (on en el seu defecte d'aquí a molts i molts anys).