Unboxing Nikon D60

Hola a tots! Sóc la Haruhi, col·laboradora ocasional del blog del redox. Avui us porto un foto reportatge sobre el desempaquetat de la nova càmera de fotos del redox, la Nikon D60. Passaré de detalls tècnics, si voleu saber més coses del bitxo en sí, busqueu-ho a google.

Anem al gra. Per alguna misteriosa raó, la gent de pixmania ha enviat la comanda en dues parts. De debò, es que no pots confiar en que ningú faci les coses bé, sempre les has de fer per tu mateix... Bé, a la caixa d'aquí sota hi ha la funda i a la de més a sota la càmera en sí.

Doncs comencem a desempaquetar per la funda.

Mira-la que maca. Millor si la trec de la caixa.

També hi havia dins del paquet un strap spam de pixmania.

Sembla molt còmoda, segur que la D60 es sentira plenament confortable.

Bé, prou pel desempaquetat secundari, vaig al principal, a veure que m'hi trobo dins la caixa.

Una bona protecció pel viatge. Sembla que arriba sencera.

I un cop tret tot el plàstic, aquí està. Però potser millor trec fora la caixa de dins de la caixa.

I tant que sí, ara hi ha molt més espai, començo a obrir.

El primer que em trobo és la garantia i els manuals en un misteriós idioma amb es trencades, accents a les esses i eles tatxades. Uuuuooo, potser és un idioma alienígena! Ho hauré d'investigar més a fons després.

Un cop fora els manuals, em trobo amb tres caixes. Que hi haurà en aquesta dels forats?

Doncs hi ha accessoris varis, com la cinta per penjar-la, la bateria, el carregador, un cable USB... Així que vaig a per la següent capsa.

I aquí hi ha l'objectiu. Millor si el trec fora.

Aquí està. un objectiu dels estàndard, dels que va bé per tot i no és bo en res. Però això sí, amb estabilitzador d'imatge.

I només queda una caixa, com aquí no hi hagi el cos de la càmera, malament rai.

Doncs hi ha hagut sort. I a més a més amb plàstic de bombolletes!

El plàstic de bombolletes és un accessori que hauria de constar a la descripció del contingut de la caixa dels gadgets.

Hehehehehe.

Millor deixo les coses importants per després. Aquí el teniu, mola eh?

I ara per darrera. La pantalla es veu genial. Això sí, és tan gran que no pots evitar deixar-hi ditades.

I una ultima amb l'objectiu muntat. Ara només queda provar-la.

I com no podia ser d'un altra forma, la primera foto amb la nova càmera havia de ser meva. Bé insignificants humans, espero que us hagi agradat la meva primera col·laboració al blog del redox. Si vols dir alguna cosa redox, "Bé, m'agradaria dir que..." No? doncs fins un altra!

PD: Aprofito que la Haruhi està amb les bombolletes per dir que m'encanta el so de la càmera, això sí que que sona a càmera de fotos i no les compactes ^^. Fins un altra!