Ara si que ja es pot dir que soc català!

Molts són els catalans que han patit aquest estiu les apagades, la pèrdua d'equipatge, Caos al prat i a les autopistes (de pagament), la renfe i els esvorancs (bé això encara dura), la renfe i les carreteres, la renfe i les esquerdes al túnel de ferrocarrils, la renfe i l'enfonsament de la FIB (bé, encara no ha passat però tot arribarà), etc...

Jo, per sort, encara no havia patit cap d'aquestes desgracies per l'evident manca d'inversions que tots ja sabem. Fins aquest cap de setmana.

Sobre dos quarts de deu d'ahir dissabte va marxar la llum, cosa que ja és força habitual a casa. Potser per aquesta raó vam pensar que seria cosa de poca estona, però no. Després de marxar a dormir sense llum, aquest matí també m'he llevat sense llum, i fins allà a les onze no ha tornat. Però no ha tornat per quedar-se, al poc ha tornat a marxar, i així un parell de vegades, fins que sobre les sis de la tarda ha tornat definitivament, com a mínim fins ara.

I ara si que es pot dir que soc un català emprenyat (i ven emprenyat) de debò.