The Melancholy of Haruhi Suzumiya vol. 1

Normalment no escric sobre els manga que acabo de llegir, però en aquest cas, hi ha un parell de coses que m'han portat a fer una excepció. La primera que es tracta d'alguna cosa de Haruhi Suzumiya i la segona es que aquest manga realment m'ha sorprès.

Pel que fa al argument, tracta el que seria la primera meitat de la primera de les novel·les de Suzumiya Haruhi, Suzumiya Haruhi no Yuuutsu. Jo esperava un altre calc idèntic de la magnifica obra d'en Nagaru Tanigawa, com ho era l'excel·lent versió en anime de Kyoto Animation, per això tampoc és que tingues una gran expectació en ell, més aviat només ganes de tornar a gaudir d'una gran obra mestra. Però m'he trobat amb alguns petits canvis en la progressió d'esdeveniments que m'han sorprès agradablement. El no saber si les coses anirien exactament igual que en la novel·la o a l'anime el feia força més interessant.

Que bufona que surt la Mikuru al manga!

Respecte al dibuix, després de la gran feina de Kyoto Animation en la versió en anime, s'et fa una mica difícil de pair al principi, tot i això t'acabes acostumant ràpidament. Amb una excepció, aquesta Mikuru la trobo encara molt més bufona que en qualsevol altra versió.

Ara parlaré una mica de la feina feta des de Yen Press en el tema de traducció i edició. Simplement un 10. La traducció la he trobat molt bona (millor que la que fan moltes editorials de per aquí), això sí, també ha sigut el manga en anglès que més m'ha costat llegir fins ara sobretot per la gran quantitat d'expressions col·loquials que han fet servir, com la història ho requeria.

Es conserven els cartells i les onomatopeies de la versió original

Un altre detall que m'ha agradat és que han conservat l'obra original tant com han pogut. No han editat els cartells posant el text traduït a sobre i tapant l'original, com estem acostumats a veure per aquí, i també han conservat les onomatopeies originals posant en petit al costat la transcripció i la traducció.

Pàgines a color!

I a més d'una traducció i una edició brillants també ens han regalat uns quants extres. Primer, pàgines a color. Sí, d'aquestes que les editorials de per aquí, quan se les troben les passen a blanc i negre. Segon, unes notes de traducció per aclarir conceptes amb els que el gran public no està gaire familiaritzat (Ja m'estranyava que utilitzessin la paraula moe sense explicar-ho una mica). Tercer, una preview del següent volum. Sí, com als capítols d'anime. Jo això no ho havia vist mai ni en un manga ni en qualsevol altre tipus de còmic. I després de llegir les dues pàgines de vinyetes del següent volum només em van venir ganes de tenir-lo. I quart, una preview de la primera novel·la de Haruhi. Unes quantes paginetes per anar fent boca. Però com que ja queda poc per l'abril i a més ja me la he llegit, aquestes pàgines no les he llegit.

Bé només em queda recomanar-lo, com qualsevol cosa de Haruhi, però a més a més amb tots els arguments extres que he explicat.

I el primer netbook amb processador ARM portarà...

Ja fa un temps que vam saber que ARM pretenia entrar seriosament en el món dels netbooks. Els seus processadors són molt interessants per aquest tipus d'aparells ja que, potser no són tant potents com altres, però també tenen un consum molt més baix, traduint-se directament en molta més autonomia. En Ubuntu va trobar un gran aliat per a poder disposar d'un sistema operatiu complert per als seus processadors i sobretot també un nom que ha començat a traspassar les fronteres del món hacker, geek, informàtic, cap al mercat massiu.

I un cop observats els petits moviments produïts aquests mesos es comencen a perfilar 3 candidats com a possibles de tenir l'honor de vestir els primer netbook ARM amb cara i ulls.

El primer de tots ve per part de Freescale, el que era la secció de processadors de Motorola, i s'anomena i.MX515. És de moment l'únic dissenyat amb la intenció d'utilitzar-lo a netbooks. Forma part de la serie i.MX51, això significa que hi haurà altres models. Freqüència màxima d'1Ghz. (Diria que primer ARM que hi arriba), acceleració gràfica amb PowerVR i suport de memòria DDR2. De les característiques, la més interessant segurament és el suport de DDR2 ja que els altres candidats, al estar pensats originalment per a altres propòsits, no disposen d'ell.

El segon serien les versions més altes del OMAP3 de Texas Instruments. Tot i que aquest està orientat en un principi a dispositius amb més mobilitat (El portarà el Palm Pre), al ser la implementació més famosa de Cortex A8 que hi ha ja el fa ser un candidat. Les versions més altes arriben als 800 Mhz. i també té acceleració gràfica amb PowerVR. Inferior en prestacions al model de Freescale però també més eficient energèticament.

I el tercer candidat no és un que pertanyi a la família dels Cortex d'ARM, cosa que ja li fa més difícil utilitzar Ubuntu. És un SoC que va presentar nVidia per a dispositius mòbils, però que sembla que també vol apuntar a la moda dels netbook. S'anomena Tegra i conté un ARM11 que arriba fins als 800Mhz. Menys potència de CPU però clar, gràfics made in nVidia.

Bé, tenim els candidats, el temps dirà qui serà el guanyador. Potser ens sorprenen i no és cap d'ells.

La surrealista degeneració d'un nom

Avui us parlaré d'un tema que em fa força gràcia i que és un exemple de com la universalització del us del gadgets ha fet que la gran majoria de la població visqui i depengui d'un món tecnològic sent un complet analfabet tecnològic. Això provoca coses com la que us explicaré, encara que aquest només és un exemple, i n'hi ha molts més.

Tothom sap que és un reproductor d'mp3. Encara que potser a alguns més que per reproductor d'mp3 us vindrà per mp3 o mp4 o... a saber que. Sí, aquell trasto que serveix per posar la música baixada del emule i poder escoltar-la quan i on vulguis(en teoria) i que durant els últims temps el seu us s'ha expandit d'una forma força increïble. Potser també aquesta rapida expansió ha estat en part culpable del que explicaré.

Primer començaré per fer cinc cèntims d'alguns termes tecnològics. Bé, diguem que hi ha un grup anomenat Moving Picture Experts Group (MPEG) que és qui s'encarrega d'establir estàndards sobre vídeo, àudio i altres "elements" multimèdia. Aquest grup a definit diversos grups d'estàndards, entre els quals em quedaré amb els tres més famosos, l'MPEG-1, l'MPEG-2 i l'MPEG-4. Aquest grup és precisament qui estableix l'especificació del format d'àudio MP3. Bé, si heu tingut una mica de vista ja haureu vist que no he dit res d'un tal MPEG-3. Bé doncs aquí desmentim la primera creença popular, l'MPEG-3 no existeix i per tant MP3 és diferent a MPEG-3. Bé, no és que l'MPEG-3 mai hagi existit, però després va pasar a formar part del MPEG-2 i així va deixar d'existir. Però de totes formes lo important era lo segon, l'MP3 no és l'MPEG-3. L'MP3 és una part de l'estàndard MPEG-1. L'estàndard MPEG-1 té una part referent a l'àudio anomenada part 3. Aquesta part està dividida en 3 layers que cadascuna defineix un algorisme diferent per codificar àudio. L'MP3 es defineix pel layer 3, així es pot dir que l'MP3 és l'MPEG-1 part 3 layer 3(o també MPEG-1 layer 3, ja que les altres parts no tenen layers). I per que se li diu MP3 si té tot aquest nom? Doncs suposo que per que ha agafat el nom de l'extensió que porten els fitxers que emmagatzemen àudio en aquest format.

Definir el que és un MP4 podria resultar més complicat, ja que si existeix un MPEG-4 i a més a més no està tan clar i definit com en el cas del MP3. Jo intentaré donar una definició basant-me en el MP3, però segur que li preguntés a qui li preguntés, no crec que ningú digués la que us diré. Com ja us he dit, l'MPEG-4, com els altres, és un conjunt d'especificacions d'"elements" multimèdia. Ara afegiré un concepte que potser per molts serà nou, el concepte de contenidor. Un contenidor, per dir-ho de forma força senzilla, és un format que permet mantenir sincronitzades diferents pistes multimèdia dins d'un arxiu. Així, per exemple, tenim una pel·lícula amb l'àudio en 3 idiomes i 5 idiomes de subtítols diferents en un mateix arxiu. Doncs totes aquestes dades estaran ordenades en el arxiu per un contenidor. El simple fet de tenir una pel·lícula amb una pista de vídeo i una de àudio ja requereix d'un contenidor. El més famós segurament seria l'avi, però en tenim d'altres com l'ogg o el mkv. O el mp4. L'MPEG-4 part 14 defineix l'especificació d'un contenidor i els arxius que emmagatzemen dades amb aquest contenidor porten l'extensió mp4. Així que podríem dir que un MP4 és un arxiu que conté dades amb el contenidor definit a l'MPEG-4 part 14.

Bé, he provat de definir de la forma més planera que he pogut tant l'MP3 com l'MP4, i tot això per què? Doncs tot això per denunciar l'absurda degeneració del nom d'un gadget, el reproductor d'MP3. En els seus orígens era aquest el seu nom, tot i que ara segur que hi ha gent que per aquest nom no sabria el que és. Després va passar a ser MP3, per que clar, no es pot perdre temps amb un nom tan llarg, però fins aquí encara seria permissible. Llavors van començar a aparèixer reproductors amb pantalla a color i clar, se li havia de canviar el nom, i així va evolucionar cap a MP4. Com que MP4, això si que no. La majoria d'aquests "MP4" no saben ni que és un MP4 i en molts de ells amb prou feina pots visualitzar 4 imatges. Es que clar, són de quarta generació. Com que quarta generació? I les dues generacions que falten? Que vam començar per l'MP3, eh? I que és això de començar per la tercera? Ah, clar, es que la tercera generació mola, mentre que si dius primera i segona ja sembla una cosa totalment desfasada. Però això no acaba aquí. En aquesta carrera veure qui la té més llarga ja tenim per aquí MP5 i fins i tot MP6. Nois, més val que aneu llençant els vostres MP4 que ja hi han MP6, però que feu, que no esteu a l'ultima? En fi. Sobren comentaris. A tot això, jo encara segueixo amb el meu estimat reproductor d'MP3 de 256MB i encara el que li queda :P

Resum del CES 2009

Ja per aquestes dates és tot un clàssic un event fet a Las Vegas, sobretot pel que fa a mi i a evitar dedicar-me completament a estudiar pels exàmens. Bé, doncs faig un petit resum i que com a mínim això hagi servit d'alguna cosa.

Doncs comencem pel producte estrella. Tot una gran sorpresa vist com estava l'empresa que el fabrica, totes les crítiques que havia rebut... Sense cap dubte, el producte estrella presentat en aquest CES és el Palm Pre.

Palm Pre és el nou telefon mòbil de Palm. Amb un disseny exterior atractiu, el més interessant segurament és el seu interior, el nou sistema operatiu de Palm. Utilitzant Linux i Webkit com a base, han aconseguit fer un sistema operatiu molt agradable, funcional i força espectacular estèticament. El més semblant a un iPhone killer que he vist fins ara.

El CES també ens ha servit per desvelar el gran misteri amb el que Creative pretenia que no poguéssim dormir durant unes nits, el Creative Zii. Doncs no, al final no és una "revolucionaria" consola de videojocs, si no que és un SoC orientat a la reproducció de continguts multimèdia força interessant, que m'agradaria poder-ne parlar més àmpliament en un altre entrada.

Un altre anunci ha estat la disponibilitat per a descarrega de la beta del Windows 7. La nova dock d'aquest sistema operatiu em sembla força interessant, i crec que algunes característiques estaria bé tenir-les en compte per la nova interfície del nou gnome (o també per altres entorns d'escriptori).

I acabo amb un parell de portàtils, el VAIO P i el Dell Adamo. Els dos força interessants, sobretot el VAIO P, amb el que ja podríem definir la categoria dels netbook(encara que els de Sony no ho creguin) de gama alta.

Font: Engadget

Yawara llicenciada per Glénat!

Ja veig que encara em quedava un regalet de reis per rebre, i aquest per part de Glénat. Aquesta editorial catalana ha llicenciat el manga de Yawara! (o més conegut per aquestes terres com a Cinturó Negre). Grandíssima notícia, ja que tenia entès que en Naoki Urasawa no volia llicenciar els seus treballs anteriors a Monster. I en part deu ser veritat per que segons crec Yawara! encara no ha sortit del Japó. I serem els catalans els primers en gaudir d'aquesta obra mestra fora del Japó, ja que respecte a la data de sortida, Glénat l'ha anunciat pel saló del comic la versió en catalá. Moltes gràcies pel regal, Glénat!

Font: glenat.cat

Regals de reis

Aquest any, els reis han vingut des d'una ciutat d'un país llunyà. I a vosaltres, què us han portat els reis?

Serie de Munto per a la temporada d'hivern!

Encara intentant pair la gran temporada de tardor actual d'anime, amb molts interessant, que a més se'm fa impossible seguir-ho tot per la feina que tinc, sembla que la temporada d'hivern també tindrà coses interessants.

De moment el que puc dir, encara no m'ho he mirat en profunditat, és que hi ha nova serie de Kyoto Animation. Aquest cop serà l'adaptació a serie de televisió de Munto, que originalment consta de 2 OVAs. Aquesta nova serie tindrà 13 capítols i s'anomenarà Sora wo Miageru Shoujo no Hitomi ni Utsuru Sekai. Comença el 13 de gener per Chiba TV, i jo que estaré d'exàmens... però ja miraré de treure una mica de temps per veure-la.

Sora wo Miageru Shoujo no Hitomi ni Utsuru Sekai a Anime News Network.

Bon any 2009!

Bon any nou a tothom! I que en siguin molts més! (No es qüestió d'anar perdent als pocs lectors que hi ha :P). Molta salut, sort, felicitat i que aconseguiu tots els objectius que us heu proposat!