diumenge, abril 26, 2009

Novena novel·la de Haruhi acabada!


Bona plujosa tarda a tothom! Finalment va arribar el dia. Aquell dia en que vaig acabar de llegir totes les novel·les de Suzumiya Haruhi publicades fins ara. Ara hauré de buscar un altra cosa per fer en els nombrosos viatges en tren.

Respecte a la novel·la, tornem a tenir una historia llarga. I tan llarga que no acaba en aquest volum, si no que acabarà en el teoric desé volum. Que per què teoric, per que de moment no se sap res des de que la seva sortida va ser retrasada indefinidament a mitjans del 2007. Espero que tinguem notícies aviat, ja que la història està molt interessant. Tanigawa, ja estas tardant en acabar-la!

En aquesta novel·la sembla que ja s'han començat a moure els qui s'havien de començar a moure. I a apareixer. Molts personatges nous ha portat l'arribada del nou curs. I encara algun que en falta, segur. I sobretot moltes sorpreses. Més d'un cop m'ha deixat amb la boca ben oberta. No sé que pensaria la gent del tren.

Bé, com que és l'ultima novel·la publicada fins ara, només em queda que esperar la desena. Mentrestant seguiré amb la lectura de la primera en anglès.

dissabte, abril 18, 2009

El futur de compiz

Aquesta setmana va sortir un apunt en un famós bloc sobre software que parlava sobre la possibilitat de construir un nou entorn d'escriptori complet al voltant de compiz. El problema principal que es trobava era que el projecte creixeria molt en magnitud i això implicaria també un gran creixement en el nombre de desenvolupadors, i que per això no seria viable ara per ara. Doncs bé, jo només vull afegir, sota la meva modesta opinió, que aquesta, el transformar-se en un entorn d'escriptori complet, és l'única opció que li queda a compiz si no vol desaparèixer.

Hala! Que diu el boig aquest, amb lo que mola compiz! Bé, doncs anem justificar-ho. Ara per ara, la gran majoria d'usuaris de compiz són usuaris de gnome. Es pot dir que compiz no ha arribat a entrar mai a fons en KDE. Sempre ha tingut molts problemes de compatibilitat amb aquest. A més a més, amb l'arribada de KDE 4, kwin, el gestor de finestres propi de KDE, incorpora molts, i cada cop més, dels efectes gràfics de compiz. Això fa que sigui innecessari pels usuaris d'aquest entorn d'escriptori. A més a més, no sé ni si és compatible amb KDE 4, si algú ho sap que ho digui :P. De totes formes, en el traspas de KDE 3 a KDE 4, els usuaris de compiz i KDE es deu haver reduït molt i deu ser completament insignificant.

Però tot això no és res nou, ara per ara el que suporta compiz és la gran quantitat d'usuaris que l'utilitzen amb gnome. Bé, llavors per què ha de desaparèixer? Doncs per que s'acosta gnome 3.0. És que gnome 3.0 incorporarà uns superefectes que faran que tothom s'oblidi de compiz? Segurament no. Gnome 3.0 introduirà Gnome Shell, que també disposarà d'efectes gràfics avançats d'aquests que molen tant. Però el fet de que Gnome Shell inclogui aquests efectes no és el que farà desaparèixer compiz, si no el fet de que Gnome Shell és la unió del escriptori més el panel més el gestor de finestres. Aquí tenim el problema, no hi haurà gestor de finestres independent. Si volem tenir Gnome Shell no tindrem compiz i si volem tenir compiz es pot dir que no tindrem gnome, per que sense Gnome Shell no tindrem ni escriptori ni panel. Aquest fet fa que la quantitat d'usuaris de compiz en gnome 3.0 es redueixi a 0.

A veure, potser estic sent una mica radical i potser existeix alguna que altra solució alternativa. La primera podria ser que hi hagués la opció de carregar el Gnome Shell amb un altre gestor de finestres. Problemes que li veig, com fer que Gnome Shell sabés si ha d'encarregar-se de la gestió de les finestres. A més perdria algunes de les característiques al no gestionar les finestres. I també és bastant estúpid que el gestor de finestres formi part del Gnome Shell si després l'has d'estar desactivant i usant un extern. Seria molt més senzill que ho haguessin fet com fins ara, un proces a part. Segona solució, és més que possible que es segueixi incloent, al menys en les primeres versions de gnome 3, l'antic panel i escriptori. Llavors es podria utilitzar compiz amb aquests i tenir un gnome 3 amb aspecte de gnome 2 i perdre el canvi revolucionari que es vol fer. I finalment que compiz faci el seu propi entorn d'escriptori.

A mi tampoc em sembla una idea tan fàcilment descartable que compiz faci el seu propi entorn d'escriptori. Sap que funciona molt bé amb gnome. I és molt possible que es segueixin mantenint, com a mínim durant un temps l'antic panel i escriptori. Només cal que s'aprofiti d'això per fer un entorn propi. I si en algun moment es deixa el desenvolupament d'aquests sempre el poden continuar ells. No els caldria mantenir a ells un entorn d'escriptori complet ja que tindrien tot l'altre software de gnome. Seria una barreja de la segona i la tercera solució. I també pot representar una situació molt perillosa per gnome.

Gnome, amb gnome 3, vol fer un canvi força radical com entorn d'usuari. No vol seguir al darrere d'altres entorns d'altres sistemes operatius, tornant a agafar les idees més interessants de cadascun, si no que vol fer un salt en innovació. De bona part d'això en tindrà culpa el Gnome Shell. Però normalment a la gent no li agraden gens els canvis, i com més radicals pitjor. Per aquesta raó, un entorn d'escriptori de compiz com el que he descrit abans podria fer molt mal. Podria arribar al punt de fer rectificar a gnome i fer que abandones totes les noves idees per tornar a lo de sempre.

Bé, només em queda dir que jo estic esperant amb candeletes el gnome 3.0 i dir que si compiz ha de desapareixer, doncs que hi farem, és llei de vida. Ha complert la seva misió de donar-nos efectes gràfics avançats mentre no eren capaços els grans entorns d'escriptoris. Però ara que ja si que podran hauriem de pensar si realment és necessari. Què en penseu vosaltres?

divendres, abril 17, 2009

Ja tinc el vol. 1 de Cinturó Negre!

DSCN2252

En principi la seva data de sortida estava prevista per al proper saló del còmic, però Glénat l'ha avançat suposo que per a poder vendre'l a cabassos per Sant Jordi. I així, des d'avui, ja podem gaudir del primer volum de Cinturó Negre (o Yawara!). I jo ja he aprofitat i, després del treball i les classes, he anat a comprar-lo. S'ha de dir que els catalans som els segons en gaudir d'aquesta obra després dels japonesos.

Confirmar el que ja es sabia, que com a títol han escollit el que es va posar aquí a l'anime i també el canvi de nom de la protagonista de Yawara a Ginger, que era com la coneixíem aquí. Les mides del volum són les mateixes que les de les edicions de shonens com Naruto o Inuyasha però és lleugerament més gruixut. Suposo que això, el fet d'estar classificat com a seinen i la dificultat que hauran tingut per aconseguir la llicència justifiquen la pujada de preu dels clàssics 5€ d'altre manga en català als 7€ d'aquest.

Mmmm, ja tinc ganes de començar-lo :P

dilluns, abril 13, 2009

Noves tecnologies de Linux capítol extra: Btrfs i ZFS

Com que avui s'acaba la setmana santa, l'altra setmana no vaig fer cap apunt de la saga de noves tecnologies de Linux i no crec que acabés d'explicar bé les coses en el capítol de sistemes de fitxers, avui de regal un capítol extra on intentaré explicar les millores que aporten els nous sistemes de fitxers, com ZFS i Btrfs, respecte als tradicionals.

Primera diferencia important, no estan lligats a un únic dispositiu. Els sistemes de fitxers tal i com els coneixem fins ara només poden contenir un dispositiu (disc), a no ser que muntis un raid per altres sistemes. Tant ZFS com Btrfs poden formar un sistema de fitxers sobre diferents dispositius, permetent fins i tot la substitució de dispositius danyats. Sí, com un raid, però ja des del propi sistema de fitxers. També permeten diferents de les modalitats que existeixen dels raids, no només stripe.

Més característiques importants són que permeten assignar quotes, crear punts de restauració ràpidament i molt eficients en espai, compressió de les dades i checksums d'aquestes per verificar la seva correctesa. També el sistema de fitxers pot intentar recuperar la informació corrompuda mitjançant el checksum.

Tot el dit fins ara ho tenen els dos sistemes de fitxers, però sembla que el Btrfs també té alguns extres addicionals, com el packing de fitxers petits al estil de ReiserFS (una de les principals qualitats de ReiserFS) i un mode optimitzat per els SSD. A més a més també permet l'actualització d'una partició ext3 a una Btrfs.

És fa difícil de dir quin és el millor dels dos, per coses sembla que el Btrfs, però s'hauria també de comparar quin rendiment tenen. També s'ha de dir que, de moment, l'únic que estarà disponible a Linux segur serà Btrfs, ja que va néixer com a reacció al ZFS ja que per problema de llicencies no es pot incloure al kernel de Linux. Però també mentre la versió en desenvolupament de Btrfs acaba d'entrar en aquesta ultima versió del kernel de Linux, ZFS ja el tenim a Solaris, a FreeBSD i de camí a fer-se el sistema de fitxers predeterminat de MacOS X.

No sé si ara tindreu les coses més clares o no :P. Per ultim, recordar que no cobro res per fer comentaris al bloc, ni tampoc per votar els apunts amb les estrelletes, que això si que no costa res.

diumenge, abril 12, 2009

Noves tecnologies de Linux: DRI2

Avui parlaré sobre una de les novetats més interessants que portarà l'Ubuntu 9.04, sobretot per els usuaris de xips gràfics Intel, el DRI2.

El DRI2 és un redisseny del antic Direct Rendering Infrastucture (DRI), que ens permet accedir al hardware de vídeo sense haver de passar per el servidor d'X. En aquest redisseny s'han fet algunes coses més maques, elegants i eficients, però el més interessant que veurem serà que ja podrem gaudir correctament de les aplicacions OpenGL quan tinguem un composition manager que utilitzi OpenGL activat, com compiz.

Fins ara, el sofert usuari d'una gràfica Intel, quan obria una aplicació que utilitzava OpenGL quan tenia, per exemple, el compiz activat, veia això:


L'aplicació no respectava la seva finestra, feia pampallugues rares al moure-la i tot de coses que no quedaven gens bé estèticament. Això és degut a que OpenGL escriu directament al buffer de la targeta mitjançant el DRI. Clar, tot era molt bonic abans quan una finestra era sempre rectangular, però en el moment que les finestres comencen a deformar-se...

I per això la necessitat de DRI2. Amb DRI2 l'aplicació OpenGL no escriu directament sobre el buffer de la imatge final, si no sobre un buffer diferent i després es fa la composició amb la imatge final. I així tenim resultats com aquest:


que com podeu veure no només permeten la deformació, si no fins i tot la composició tenint en compte el nivell d'alpha del buffer utilitzat a part.

Aquest problema que veníem arrossegant des de l'aparició de compiz ja fa molt temps que els usuaris d'nVidia el tenen solucionat. Però, per fi en aquesta nova versió d'Ubuntu, ja tothom podrà gaudir de compiz correctament ja sigui usuari d'Intel amb DRI2 o usuari d'Ati, on per fi amb l'ultim driver ja ho han arreglat, que això si que tenia delicte...

Imatges agafades amb molt de carinyu d'aquí.

dissabte, abril 11, 2009

Especulacions sobre la segona temporada de Haruhi

Fa uns dies que ronda la notícia de que allò que vaig anunciar al febrer com la segona temporada de Haruhi no és una simple reemissió. Hi han rumors de que constaria de 28 capítols quan la serie original només en té 14. Fins i tot a algun lloc he vist la llista amb els possibles títols dels capítols, però amb una credibilitat força dubtosa. He esperat uns dies a veure si es confirmava o es desmentia la notícia però al veure que no se sap res de nou he decidit fer aquest apunt amb les meves especulacions.

Una possibilitat és que sigui cert i que hi hagin 14 episodis nous que serien una "nova temporada". Però llavors ve la pregunta, per què no anunciar-ho? Sembla força estúpid.

Un altra possibilitat es que si que existeixin aquests 14 episodis nous, però com una nova temporada. I que un cop acabada la reemissió de la primera temporada facin com van fer amb CLANNAD, anunciar la nova temporada amb l'ultim episodi, possiblement per la tardor (com deia jo ^^) o fins i tot per immediatament després, cosa que no entendria el no haver-ho anunciat abans.

També existeix la possibilitat de que sigui una simple reemissió i que no existeixin els 14 capítols nous. Llavors continuaríem amb el misteri de la segona temporada. I si no és per aquest 2009 jo llavors si que estaré totalment desconcertat i desorientat.

Sincerament no entenc tant de misteri sobre la segona temporada de Haruhi. Això està provocant que molts dels fans comencin a cansar-se, tot i que ja veurem després si no són els primers en baixar-se-la. També s'ha de dir que Haruhi ha provocat un boom espectacular com feia anys que no es veia en el món del manganime. La universalització no ha agradat mai al otaku underground, això també és motiu del rebuig per alguns (llastima), com ja va passar amb Naruto (el que passa que a Naruto també hi va haver una baixada espectacular de qualitat). Bé, jo només espero tenir aviat notícies (bones) de la segona temporada.

Com a extra, una de les meves figures de Haruhi ha passat de la roba de temporada d'hivern a temporada d'estiu:

Haruhi Beach

Hahaha, només és una petita excusa per mostrar l'spam que portaran ara les meves fotos. A més a més, sembla que això s'esta començant a convertir en un bloc monotemàtic de Haruhi, a veure si escric d'altres coses :P.

dimecres, abril 08, 2009

The Melancholy of Haruhi Suzumiya (Novel·la)

DSCN2214

Ja ha passat un any des d'aquells anuncis de llicencia als Estats Units que es van fer un darrere l'altre, primer el manga de Suzumiya Haruhi i després les novel·les. Un any. Ho veia com a molt de temps llavors, però ara ja la tinc aquí, la primera, The Melancholy of Haruhi Suzumiya.

Bé, més exactament la tinc des del dia 31 de març. Oficialment sortia l'1 d'abril als Estats Units, però aquests d'Amazon són els millors. Com ja es va anunciar, hi ha dos edicions, una amb tapa dura i l'altra amb tapa tova.

A la foto podeu veure els tres exemplars de la novel·la que tinc. D'esquerra a dreta, versió americana de tapa dura, versió japonesa i versió americana de tapa tova. Com podeu veure, per alguna misteriosa raó, en la versió americana de tapa tova han decidit no conservar la imatge de la portada original i fer una portada força més lletja. En fi. Per sort les pàgines a color i les il·lustracions les han conservades a les dues edicions.

De la següent novel·la poca cosa se sap encara oficialment, però sembla que alguna cosa se'ls hi ha colat a Amazon UK i tot indica que la tindrem d'aquí a uns sis mesos.

PD: Ho confirmo, acabo de mirar a Amazon USA i també hi és per l'1 d'Octubre, així que molt posiblement serà la data amb tota seguretat.